L'alimentació dels polls

L'alimentació dels polls a l'interior del niu

Amb què alimenten els pollets?

Des del moment en què es produeix l'eclosió, els pares s'encarreguen d'alimentar els pollets mentre aquests estan a l'interior del niu. Satisfer aquesta necessitat els ocuparà la major part del temps i els obliga a desenvolupar totes les habilitats i destreses amb la finalitat d'aconseguir aliments. La constant demanda dels pollets els imposa un ritme frenètic de de recerca de llavors i captures d'insectes i aràcnids. És en aquesta fase quan resulta més fàcil observar-los en les seves constants anades i vingudes des del niu als camps, hortes, corrals, estables i zones arbrades dels voltants.

 

 

 

Què mengen els pollets?

Els polls mengen llavors com l'escaiola (en castellà: alpiste), el blat de moro (el gra sencer és massa gros, l'han de trossejar), l'ordi i llavors del gira-sol (pipes). També mengen insectes com orugues, llagostes, escarabats, mosques, mosquits, formigues, vespes, papaorelles, pugons, bernats pudents i aràcnids com diferents tipus d'aranyes. Entre aquestes hem pogut distingir l'aranya de jardí. Algunes vegades hem vist com els pares els porten fragments de fulles o fulles senceres. No sabem si aquest fet respon a la necessitat d'alimentar-los o es fa amb altres finalitats com per exemple curar-los d'alguna malaltia.

 

LLAVORS

Fotografies: Pau Vila

Escaiola (phalaris canariensis) porta 1 gra al bec

Escaiola (porta 2 grans al bec)

 

 

Blat de moro (Zea mays ssp.)

Ordi (Hordeum vulgare)

 

 

lepidòpter: eruga

INSECTES

 

 

Dípters (asilid): Mosca assassina (Laphria marginata)

Hymenòpters: formigues

 

 

Ortòpters: llagosta o saltamartí

Ortòpters: llagosta o saltamartí

 

 

Coleòpters: Escarabat

Coleòpters: Escarabat

 

 

Dermàpters: papaorelles o tisoretes (forficula auricularia)

Dermàpters: papaorelles o tisoretes

 

 

Hemípters: bernat pudent (palomena prasina)

Hemípters:

 

 

ARÀCNIDS

 

 

 

Araneae: aranya

Araneae: aranya

 

 

MÉS EXEMPLES D'ALIMENTACIÓ

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  • Amb llavors com:
  • Escaiola (en castellà: alpiste)
  • Blat de moro
  • Ordi
  • Pipes de gira-sol (el mes d'agost)
  • Amb insectes de les famílies:
  • Lepidòpters: orugues
  • Ortòpters: llagostes,
  • Coleòpters: escarabats
  • Dípters: mosques, mosquits.
  • Hymenòpters: formigues, vespes.
  • Dermàpters: papaorelles, (tisoretes)
  • Hemípters: pugons, bernats pudents
  • Amb aràcnids de la família araneae:
  • Aranyes

Exemples d'alimentació

El mascle porta una eruga de grans dimensions al niu per alimentar els pollets. Aquestes imatges varen ser enregistrades els dies 16 i 17 de juliol de 2013.

Imatges de l'alimentació de pollets que ja estan a punt de deixar el niu. El fet que esperin el menjar amb el cap a fora és un indicador que ens diu que abans de 48 hores hauran abandonat el niu. Imatges obtingudes el 22 de juliol.

 

Veure més vídeos sobre l'alimentació dels pollets

Imatges en què el mascle i la femella alimenten els polls amb insectes. Aquestes imatges van ser obtingudes el 23 i 24 de juliol.

 

Veure més vídeos sobre l'alimentació dels pollets

 

El mascle dóna al pollet un tros de fulla. No hem reconegut a quin tipus d'arbre o planta correspon. El que si es pot apreciar és que el fragment de fulla ha estat tallada en forma de tira llarga i estreta. Donar als pollets trossos de fulles no és gens habitual (pel que hem pogut comprovar durant la realització d'aquest treball) la qual cosa ens fa dubtar si la ingestió de la fulla té finalitats alimentàries o terapeuticas.

 

Veure més vídeos sobre l'alimentació dels pollets

A quina hora mengen els pollets?

Els pollets no mengen a cap hora determinada, els pares els alimenten a totes hores però segueixen una pauta. A primeres hores del matí, entre les 7 i les 9, és quan reben més aliment amb una mitjana de 23 viatges d'aliment per hora. Cal tenir en compte que aquestes dades corresponen a un niu que els primers vuit dies hi havia 5 polls i a partir d'aquell dia, quatre polls. A mesura que passen les hores, l'aportació d'aliment pels pollets va disminuint fins a les 18 hores amb 12,5 viatges d'aliment per hora. Aquest és el valor més baix del dia. En el període de temps que va de les 18 hores a les 21 hores es produeix un increment en el nombre de vegades que els pollets reben menjar. Creiem que aquest fet pretén preparar-los per passar la nit, període durant el qual no reben aliment. La mitjana per hora de tot el dia és de 17,4 viatges.

Com es reparteixen aquesta feina, el mascle i la femella?

Tant el mascle com la femella participen en la tasca d'alimentar els polls. En el cas de la caixa número quatre, la femella va fer menys viatges però va ser més constant amb una mitjana de 8 viatges per hora. El mascle és el que aporta més menjar en totes les franges horàries llevat del període que va des de les 17 a les 18 hores en què és superat per la femella. Cal dir que al tram final del dia, de les 18 a les 21 hores, el mascle incrementa la frequència dels viatges i la femella no. També cal tenir en compte que els primers 10 dies, la femella passa la nit a l'interior de la caixa niu.

Mengen la mateixa quantitat d'aliment quan són petits que quan són grans?

Evidentment, no. Quan tenen pocs dies mengen poca quantitat i a mesura que van passant els dies els pares els subministren més quantitat d'aliments. Aquest fet es pot veure a la gràfica de la figura. Es pot veure com la frequència dels viatges va en augment en resposta a la major demanda dels polls. Aquesta dinàmica es trenca a partir del dotzè dia en què es produeix un fet al que no trobem explicació. Per què la frequència de les aportacions d'aliment disminueixen a partir del dotzè dia? (agafant com a referència, el dia en què va eclosionar primer poll [dia 0]). No creiem que la disminució de la freqüencia de les aportacions d'aliment al niu per part dels pares sigui deguda a una menor demanda dels polls. Llavors, quin pot ser el motiu d'aquest comportament?, Aquest decrement és una manera de fer que els pollets abandonin el niu? No en coneixem la resposta.

A la gràfica de la figura següent es pot apreciar com les aportacions del mascle superen a les de la femella en gairebé tot el període d'alimentació. Insistint en el fet que es comentava abans, cal adonar-se que tant el mascle com la femella disminueixen la freqüència de les aportacions a partir del dotzè dia. L'altre període que cal comentar són els darrers quatre dies d'estada a dins del niu (del 31 de juliol al 3 d'agost). El dia 31 d'agost abandona el niu el primer dels pollets i el dia 1 d'agost el segon. A partir d'aquest moment, la femella disminueix les aportacions d'aliment al niu perquè ha de combinar la feina de cuidar els que encara queden a la caixa niu i els que ja l'han abandonada. El mascle concentra els seus esforços en tenir cura dels que encara no l'han abandonada. La prova d'això, la trobem en l'increment de la freqüència de l'aportació d'aliment que creiem que pretén compensar la disminució de les aportacions de la femella.

Alguns dels aliments més habituals

Llavors d'escaiola (Phalaris canariensis)

Llavors de gira-sol (Helianthus annuus). Present a l'alimentació dels pollets a partir del mes d'agost.

Formiga (Formica o camponotus? ..)

Papaorelles o tisoretes (forficula auricularia)

Llagosta verda (tettigonia viridissima)

Galeria d'imatges

Cliqueu a sobre de les imatges per veure-les ampliades

Copyright © All Rights Reserved