La biologia de la reproducció

La construcció del niu ...

La construcció :

... de la primera niuada

Des del moment en què una parella de pardals va decidir fer el niu, per primera vegada, a l'interior de la caixa número 4 va començar un període de 14 dies en què es dedicaren a seleccionar, transportar i col·locar, amb molta cura, els materials amb els què el construiren. Per fer-ho, varen fer servir els que tenien més a mà: herbes dels marges i camps dels voltants. L'activitat començava a primera hora del matí i s'allargava fins al vespre. La majoria d'aportacions es feien pels matins. Es produia una descans cap al mig dia i a la tarda s'hi tornaven a posar però feien poca feina. Tant el mascle com la femella es van dedicar al transport i a la col·locació dels materials a l'interior de la caixa per donar forma al niu. La càrrega de treball fou desigual: el mascle va transportar una quantitat més gran de materials que la femella.

... de la segona i tercera niuades

A la segona i tercera posta, la parella de pardals ja es trobaren bona part del niu fet. En aquestes ocasions, la primera feina que van fer va ser treure els excrements que havien quedat dels pollets de la posta antrerior. Aquesta tasca la va fer, de forma majoritària, el mascle perquè la femella es trobava absent del niu cuidant els pollets que l'acabaven d'abandonar. Transcorreguts set o vuit dies, els pollets ja són autònoms i la femella torna al niu per començar la nova posta. De forma paral·lela, continuen aportan més materials del mateix tipus que havien fet servir per construir l'anterior. Bàsicament, materials naturals. Van fer servir herbes, principalment de la família de les gramínies, com el trapa-sacs, la cugula o el maimort. El niu el cobreixen amb els mateixos materials amb què fan fet la base i quan està acabat, només s'hi pot accedir per una entrada lateral que coincideix amb el forat d'entrada de la caixa. He pogut comprovar que l'inici de la posta coincideix també amb l'inici de les aportacions al niu de materials com plomes, pèl, borrissol o similars. Aquests seran el materials que estaran en contacte amb els ous i després, amb el pollets. Són materials de textura suau, lleugers i amb un alt grau d'aïllament tèrmic. L'aportació d'aquests materials continua durant tota la posta i durant el període d'incubació dels ous. També continuen les aportacions dels diferents tipus d'herbes citades amb anterioritat.

A la figura es pot veure l'estructura del niu amb els materials d'orígen vegetal que formen el gruix del mateix. Aquests materials són bàsicament herbes que obtenen de l'entorn proper. També utilitzen materials d'origen animal com pèl i plomes que provenen de galliners, estables i quadres que es troben a les cases veïnes. També hi ha materials (pèl) que provenen d'animals de companyia com els gossos. També s'ha observat que fan servir, en comptades ocasions, materials artificals com plàstics, fils i cordills.

En la construcció del niu van intervenir tant el mascle com la femella.
El mascle va transportar més quantitat de materials que la femella.
Van tardar 14 dies a construir-lo.
Van utilitzar, de forma majoritària, les plantes que es trobaven a la zona propera al niu.
També van utilitzar materials artificials com plàstics i cordills.
Durant la incubació dels ous també es feien apartacions esporàdiques de materials pel manteniment del niu.
El niu va anar canviant de forma a mesura que es succeien les etapes.
La següent família que va ocupar el niu va afegir-hi més quantitat material però sense variar-ne la tipologia.

Imatges de la construcció del niu

Aquestes imatges corresponen a la construció del niu de la primera posta a l'interior de la caixa número quatre. La primera posta es va produir entre el 5 d'abril i el 19 de maig. Aquesta seqüencia d'imatges es va enregistrar el dia 6 d'abril.

Veure més imatges a la galeria

Imatges de l'aportació de materials per la construcció del niu de la tercera posta a l'interior de la caixa número quatre. Després d'una primera aportació del mascle, apareix la femella introduint una planta de grans dimensions. Es tracta d'una escabiosa (Scabiosa columbaria).

Quins materials van fer servir per construir el niu?

Com ja s'ha dit abans, per construir el niu varen utilitzar, de forma majoritària, materials naturals d'origen vegetal i animal com diferents tipus herves, borrissol, plomes i pèl. La gràfica de l'esquerra indica en nombre de viatges de cada tipus de materials que van realitzar el mascle i la femella de la caixa niu número 4 durant la tercera niada. Aquestes dades corresponen al període comprès entre el 28 de juny i el 17 de juliol. Com es pot comprovar, en la major part dels viatges transportaven herbes. Els tipus d'herbes que van fer servir són les mateixes que van utilitzar a les altres niuades i s'especifiquen en el següent apartat. Tot i que en aquesta tercera niada no en van fer servir i per això no apareixen a la gràfica, en la segona niada també van utilitzar, de manera puntual, materials artificials com trossos de bosses de plàstic, fils i cordills.

En el treball en format paper s'aprofundeix en diferents aspectes de l'estudi de la construcció. S'especifiquen el nombre d'aportacions individuals realitzades pel mascle i per la femella en el període de temps abans especificat.

A continuació es mostren alguns dels materials d'origen vegetal que es van utilitzar en la construcció del niu:

Cugula (Avena Barbata)	Trapa-sacs, estripa-sacs o margall bord (Hordeum Murinum)

Margall de fulla estreta ( Lolium rigidum)	Zitzània o jull (Lolium temulentum)

Morró negre ( Veronica hederifolia)	Borrissol pelut (veronica persica)

Caps blancs (Alyssum maritimum)	Blet de paret (Parietaria officinalis L. subsp. judaica)

Maimort, Peu de boc (Poa annua)	Escabiosa (Scabiosa columbaria)

Galeria amb imatges de l'aportació de materials d'origen vegetal

Feu clic damunt de les imatges si voleu veure-les ampliades

Materials d'origen animal: pèl i plomes.

En la construcció del niu també utilitzen materials d'origen animal com pèl i plomes que provenen de galliners, estables i quadres que es troben a les cases veïnes. També hi ha materials (pèl) que provenen d'animals de companyia com els gossos.

A continuació es mostra una seqüència d'imatges on es poden veure aquests tipus d'aportacions.

Galeria amb imatges de l'aportació de materials d'origen animal

Feu clic damunt de les imatges si voleu veure-les ampliades

Materials d'origen artificial: bossa de plàstic, fils i cordills de cotó, fil de pescar, cinta de casset, tros d'estovalla d'hule, cordes per lligar bales de palla...

Una vegada finalitzat el període de reproducció, es va analitzar la composició de les restes del niu de la caixa número 4. Pel que fa referència als materials artificials, hi hem trobat diferents tipus d'objectes, una selecció dels quals es mostren a la fotografia. A l'interior del niu hi hem trobat:

A, F i G - Fragments de diferents tipus de cordes de plàstic de les que es fan servir per lligar les bales de palla (polipropilè).
B - Un tros de'estovalla d'hule (PVC amb polipropilè).
C - Un tros de bossa de plàstic transparent (polietilè de baixa densitat).
D - Cotó, probablement optingut de la neteja del filtre d'una assecadora.
E - Cinta metal·litzada (paper d'alumini).
H - Cinta de casset transparent (polietiè tereftalat PET).
I - Cordill de cotó trenat.
J - Fil de pescar (niló).
K - Fil de plàstic (de tipus desconegut)
L, M, N - Fil de cotó retorcit.
O - Cordill de cotó trenat.

Com ho fan per donar forma al niu?

Per donar forma cóncava al niu, el mascle o la femella es situen al centre del mateix i, amb les potes flexionades i amb el ventre tocant el terra, obren les ales repetides vegades empenyent els materials contra les parets de la caixa. D'aquesta manera aconsegueixen que la part central del niu estigui més enfonsada que les parts exteriors.

Per construir el niu, què hi posen primer? les herbes o el pèl i les plomes?

Per construir el niu, primer hi posen herbes, que constitueixen el gruix dels materials. Aquest fet es va apreciar en la construcció del niu de la primera niuada. Van dedicar-hi gairebé una setmana a realitzar-lo. La segona i tercera vegades, l'aportació d'herbes no va ser tant important perquè ja havia estat realitzada pels nius anteriors. A la primavera, totes les herbes aportades eren verdes (no n'hi havia de seca). A l'estiu, la majoria de les aportacions són d'herbes seques. Quan la construcció està a punt d'acabar, llavors aporten pèl i plomes que seran el materials que estaran en contacte amb els ous i, després de l'eclosió, amb el pollets. El gràfic de la figura mostra la temporització en l'aportació de materials al niu i la quantitat de viatges realitzats.

El gràfic representa el període que va des del final de la segona niuada (dia 27 de juny) fins l'eclosió dels ous de la tercera posta (20 de juliol). D'entrada, dir que el dia 27 de juny abandona el niu el darrer dels pollets de la segona niuada. Els següents quatre dies, la femella no apareix (està cuidant els pollets fora de la caixa) i per tant no intervé en la construcció/rehabilitació del niu per la tercera niuada. El mascle comença, el mateix dia 27, a transportar herbes i treure excrements per condicionar-lo. A partir del dia 2 de juliol, la femella ja torna a col·laborar en la construcció del niu i també és en aquesta data que comencen a transportar pel i plomes. L'aportació d'aquests materials d'origen animal continuarà fins l'eclosió dels ous, moment en què s'acaben les aportacions. Per tant, les aportacions de materials per la construcció del niu es produeixen durant la preposta, la posta, la incubació i el principi de l'eclosió. A partit del moment en què es produeix l'eclosió, es dóna per acabada la construcció del niu i tots els esforços es concentren en l'aportació d'aliment als pollets. Cal assenyalar que aquest comportament no es pot considerar comú a tota l'espècie ja que en l'altre niu estudiat (el de la caixa NO), l'apartació de materials, sobretot de plomes, va continuar, tot i que en menor mesura, durant el període de creixement del polls.

Qui va transportar més materials al niu, el mascle o la femella?

Durant els vint dies que va durar aquesta feina, el mascle va fer més viatges de transport de materials que la femella. Això és degut a què aquesta va realitzar dues tasques (la posta i la incubació) gairebé en solitari que no li van permetre tenir tant de protagonisme en el transport de materials. Si ens fixem en les aportacions de la femella dels dies 5, 6, 7 i 8 de juliol veurem com són poc nombroses. Això és degut a què aquests són els dies durant els quals va pondre els ous. Una vegada completada la posta, el nombre de viatges es torna a normalitzar i en alguns dies arriba a superar els del mascle. Cal tenir en compte que durant el període que va des del 5 al 17 de juliol, la femella va haver de combinar la posta i la incubació dels ous, el transport de materials i acabar la construcció del niu.

Quan transportaven els materials per construir el niu, el matí o a la tarda ?

El transport de materials i la construcció del niu es va realitzar pels matins. Les hores de màxima activitat van ser de 6 a 12 del matí. En aquesta franja horària es van realitzar entre el 70 i el 90% dels viatges de transport de materials. A la tarda, gairebé no es van realitzar aportacions de materials.

Imatges de la construcció del niu de la tercera posta

Imatges de l'aportació de materials per la construcció del niu de la tercera posta a l'interior de la caixa número quatre.

Fotografia del mascle dins del primer niu (primera posta) que van construir a l'interior de la caixa número 4 la primera quinzena del mes d'abril.

Conclusions d'aquest apartat

De tot el que s'ha exposat, n'obtenim les següents conclusions:

La major part del niu està fet d'herbes i plomes. Les proporcions són: 68% d'herbes, 20% de plomes (bàsicament de gallina) i 10% de pèl (de caball i gos). Els materials d'origen artificial no superen el 2% del materials del niu.
Entre els materials d'origen vegetal hi trobem fragments de les següents plantes: cugula (Avena Barbata), trapa-sacs, estripa-sacs o margall bord (Hordeum Murinum), margall de fulla estreta (Lolium rigidum), zitzània o jull (Lolium temulentum), morró negre (Veronica hederifolia), borrissol pelut (veronica persica), caps blancs (Alyssum maritimum), blet de paret (Parietaria officinalis L. subsp. judaica), maimort o peu de boc (Poa annua) i escabiosa (Scabiosa columbaria).
La matèria vegetal aportada al niu durant la primavera, són herbes que es troven en fase de creixement i que encara no han arribat a l'estat de floració (herbes verdes). Les plantes aportades durant l'estiu, són herbes que ja han granat i que han perdut la major part del seu contingut d'aigua (herbes seques).
Els materials d'origen artificial són, bàsicament, materials plàstics en forma de cordes, fils i cordills. Entre aquests materials, trobem: polietilè de baixa densitat, PET, polipropilè, PVC i niló.
El mascle aporta més quantitat de materials que la femella. Un 61,9% el mascle i un 38,1% la femella.
L'inici de les aportacions comença el mateix dia que abandona el niu el darrer poll de la posta anterior.
L'aportació de materials es continua produint, de forma paral·lela, durant la posta i la incubació. En alguns casos, l'aportació també continua durant el període de creixement dels pollets.
L'inici de les aportacions de pèl i plomes coincideix amb la posta del primer ou. Hi ha casos, però, en què l'aportació comença abans de la posta.
La fi de les aportacions de materials al niu coincideix amb l'eclosió dels primers ous. Un cop han nascut els pollets, la construcció del niu es dóna per acabada o es converteix en una tasca de manteniment que es realitza de forma molt esporàdica.
La majoria d'aportacions de materials al niu es fan pels matins, de 6 a 12 hores. En aquesta franja horària es varen transportar el 80% dels materials.
El mascle comença la construcció quan encara la femella està cuidant els pollets de la niada anterior que acaben d'abandonar el niu. Aquesta s'incorpora a la tasca de construcció 4 o 5 dies més tard quan els polllets de la niada anterior s'han tornat autònoms.
Durant els dies en què es produeix la posta, l'aportació de materials per part de la femella disminueix de forma important cosa que no passa durant la preposta i la incubació.
Per donar forma cóncava al niu, el mascle o la femella es situen al centre del mateix i, amb les potes flexionades i amb el ventre tocant el terra, obren les ales repetides vegades empenyent els materials contra les parets de la caixa. D'aquesta manera aconsegueixen que la part central del niu estigui més enfonsada que les parts exteriors.