La biologia de la reproducció
La vida després de l'eclosió
En aquesta fase, els pollets necessiten que els pares els:
.
Des del moment en què es produeix l'eclosió, comença un període de catorze a setze dies en què el mascle i la femella han de fer front a un seguit de feines que els mantenen ocupats durant tot el dia.
Els pollets necessiten que se'ls escalfi, alimenti, netegi, vigili i protegeixi.
L'alimentació
Entre aquestes feines, l'alimentació dels pollets destaca per damunt de les altres. Satisfer aquesta necessitat els ocuparà la major part del temps i els obliga a desenvolupar totes les habilitats i destreses amb la finalitat d'aconseguir aliments. La constant demanda dels pollets els imposa un ritme frenètic de recerca de llavors i captures d'insectes i aràcnids. És en aquesta fase quan resulta més fàcil observar-los en les seves constants anades i vingudes des del niu als camps, hortes, corrals, estables i zones arbrades dels voltants. L'estudi d'aquesta activitat es troba en l'apartat anomenat "L'alimentació del pollets".
Mantenir la temperatura del pollets
Durant els primers dies, el polls també necessiten l'escalfor del pare o la mare per sobreviure. Això és degut a què encara no tenen plomes i per aquest motiu no poden regular-se la temperatura corporal. Durant el dia, el mascle i la femella aprofiten els viatges per portar aliment, per posar-se damunt dels polls i quedar-se en aquesta posició fins que es trobin a la temperatura adequada. De nit, la femella es queda a l'interior del niu per mantenir-los calents. Quant els pollets tenen 8 o 9 dies de vida ja tenen plomes i són capaços de mantenir la temperatura. Llavors la femella ja no té la necessitat de passar la nit a l'interior de la caixa niu per aquest motiu.
La neteja i la higiene del niu
L'acumulació d'excrements podria afavorir l'aparició de malalties i atraure possibles depredadors. Per aquest motiu el mascle i la femella retiren els excrements de l'interior del niu.
Després de l'eclosió dels pollets, els pares entren moltes vegades per hora a l'interior de la caixa niu per alimentar-los. Aquestes entrades al niu són aprofitades per retirar els excrements dels polls. La fotografia mostra el mascle fent aquesta feina. La gràfica mostra l'evolució de la quantitat total d'excrements retirats del niu pel mascle i la femella en el període comprés entre el quart i el catorzè dia de vida del pollet que va néixer en primer lloc (cal tenir en compte que no tots els pollets van néixer el mateix dia).
Els primers dia de vida, els valors són baixos perquè encara no han nascut tots els polls, perquè la qüantitat d'aliment ingerida per poll és petita i perquè hem observat com, en ocasions, els pares s'empassen els excrements amb la qual cosa resulta impossible comptabilitzar-los ja no es poden distinguir. Surt una mitjana diària de sis o set excrements per pollet. L'altre fet important a esmentar és que al final del període de cria, quant els pollets tenen dotze o tretze dies, disminueix el ritme de retirada d'excrements. El motiu és que els pares disminueixen les aportacions d'aliment als pollets i en conseqüència disminueix el nombre d'excrements. Quan el procés d'abandonar el niu ha començat, els pares deixen de treure excrements i el resultat és que aquests s'acumulen a l'interior del niu. Al treball en format paper es pot trobar més informació com per exemple el nombre d'excrements retirats segons l'hora del dia.
Un altre aspecte de la neteja i la higiene del niu que cal esmentar és que els ous que no neixen no són retirats del niu ni tampoc els cadàvers dels pollets que es moren.
A quina hora s'aixequen pel matí? A quina hora se'n van a dormir?
El ritme vital d'aquestes aus està regulat per la llum natural. Als matins, si està serè, l'activitat s'inicia amb la sortida del sol i al vespre l'activitat acaba quan el sol es pon. Si està ennuvolat es lleven una mica més tard i al vespre, se'n van a dormir abans. Tot depèn de la quantitat de llum. S'ha estudiat la influència de la quantitat de llum en l'inici i la fi de l'activitat del mascle i la femella de la caixa número 4. L'estudi comprén gairebé tota la tercera posta, les dades corresponen al període comprès entre el 6 i el 30 de juliol. La línia blava representa l'hora oficial de la sortida del sol a Girona i la línia vermella l'hora en què van apareixer el mascle o la femella a l'exterior del niu per primera vegada durant aquell dia. Com es pot veure, les dues línies són coincidents. El dia 17 de juliol es va produir l'eclosió del primer ou. A partir d'aquest dia, l'activitat sempre comença abans de la sortida del sol.
- Escalfin (els primer dies de vida).
- Alimentin.
- Netegin.
- Vigilin
- Protegeixin dels depredadors
Imatges de la vida dels pollets a l'interior del niu
Imatges de la segona niada de la caixa número 4. La femella alimenta els pollets que tenen 6 dies de vida. Es pot apreciar com la femella busca sota els polets a la recerca d'algun excrement per poder-lo treure del niu. Mantenir el niu i els polls nets és una manera d'impedir malaties .
Imatges dels pollets a l'interior de la de la caixa número 4. La bona qualitat de les imatges és deguda a que el sol entra pel forat d'entrada al niu i il·lumina el seu interior. Com que el forat d'entrada està orientat cap a l'oest, es pot deduir que les imatges s'han obtingut a mitja tarda.
Imatges de la retirada d'excrements de la caixa incorporada al projecte el mes de juliol.
Imatges de pollets que defequen a l'exterior de la caixa per mitjà del forat d'entrada. Aquest fet no és gaire habitual i, pel que hem vist, el pollets que mostren aquest comportament tenen més de 8 dies de vida.
A La següent gràfica es mostra la influència de la quantitat de llum en l'hora de la fi de l'activitat. Les dades corresponen al període comprès entre el 2 i el 30 de juliol. La línia blava representa l'hora oficial de la posta del sol a Girona i la línia vermella l'hora en què van apareixer per darrera vegada durant aquell dia el mascle o la femella a l'exterior del niu. De la mateixa manera que amb l'inici, el final de l'activitat del dia coincideix amb la posta del sol. El capvespre del dia 16 de juliol es va produir una tempesta que va reduir els nivells d'il·luminació natural i va fer que l'activitat acabés més aviat. Com a fet curiós, cal veure que a partir del dia 17 de juliol (data de l'eclosió del primer ou) l'activitat sempre acaba igual o més tard que la posta del sol.
Per què a totes les niuades estudiades hi hagut un pollet que no ha crescut i ha acabat morint entre el sisè i el desè dia?
Hi ha un fet que s'ha repetit a la primera, segona i tercera niuades de la caixa 4 i a la de la caixa "NO". En totes elles hi ha un pollet, sovint el darrer en sortir de l'ou (però no sempre ha estat el darrer), que no creix, queda "despenjat" de la resta i acaba per morir. En els quatre casos la mort s'ha produit entre el sisè i el desè dia de vida. A la fotografia es pot apreciar la gran diferència entre el pollet de la dreta (sense plomes) que té 7 dies de vida i la resta dels seus germans que tenen 8, 9 i 10 dies. A l'endemà de fer d'aquesta fotografia el pollet apareixia mort. No sabem si el motiu és la falta d'alimentació o la malaltia. Creiem que quan els pares entren el menjar a l'interior de la caixa niu reparteixen l'aliment de forma equitativa. Però quan hem estudiat el desenvolupament dels pollets hem comprovat com aquests pollets no guanyen pes pràcticament des del segon o tercer dia de vida. Creiem que no creixen perquè no tenen accés a l'aliment. Però la pregunta és: no mengem perquè no poden o no volen menjar perquè estan malalts? Sembla que els primers dies mengen poc però mengen. Creiem que a mesura que es fan grans, cada vegada hi ha més competència per aconseguir aliment, i els pares ja no entren tant sovint. Alimenten els polls des de l'exterior. Entre els pollets existeix una gran competència per aconseguir un bon lloc davant del forat d'entrada de la caixa que és on es reparteix el menjar. El pollet menys desevolupat, afeblit, no pot competir amb els seus germans i no aconsegueix prou aliment. No sabem perquè els pares no li proporcionen aliment quan entren a l'interior del niu a retirar excrements.
A la fotografia de l'esquerra es poden veure els pollets de la tercera niuada de la caixa niu número quatre. Al vuitè dia de vida, el pollet assenyalat amb la fletxa va morir. Feia sis dies que no guanyava pes per falta d'aliment, tot el contrari que la resta dels seus germans que mostraven un desenvolupament normal pels dies de vida que tenien.
Els pollets que es moren, no els treuen, es queden dins del niu
La primera setmana de setembre, un cop finalitzat el període de cria, es va analitzar el contingut de les restes del niu de la caixa 4. Es va començar analitzant les capes més recents, corresponents a la darrera posta i es va anar aprofundint fins a trobar les corresponents a niades anteriors. A la capa superior, per tant de l'última niada, hi hem trobat les restes del pollet que va morir el 28 de juliol. Aquestes restes són les que es poden veure a la fotografia de la dreta. En capes del niu corresponents a niades anteriors també s'han trobat fragments dels altres pollets morts però estaven en un estat de descomposició tal que no es distingueixia gairebé res a banda dels organismes que s'alimenten de matèria animal en descomposició (necròfags). Resulta sorprenent com dins del mateix niu, i al mateix temps, pugui desenvolupar-se una niada de pollets i tres centímetres més cap a l'interior del niu, hi hagi els cadàvers dels germans descomposant-se.
Galeria d'imatges
Recull d'imatges de diferents niades de la caixa 4. Les dues darreres fotografies són d'una niada, no estudiada, de 6 pollets de la caixa "NO". Excepte les dues últimes, la resta de fotografies s'han obtingut amb la càmera web que instal·lada dins de la caixa. Per fer-les, es va desactivar l'enregistrament d'imatges i es va activar el modus fotografia. En la majoria dels casos, la falta de llum ha fet que la resolució no sigui la més òptima la qual cosa es tradueix en pèrdua de qualitat de les fotografies.
Si cliqueu a sobre de les fotografies, podreu veure-les ampliades.
Copyright © All Rights Reserved