La biologia de la reproducció

Quan un pollet abandona el niu és conduït, per un dels seus progenitors, cap un lloc proper on estigui protegit de possibles depredadors. Normalment arbres o arbusts amb ramatge espès on puguin ocultar-se. En aquest lloc es reuniran, un rere l'altre, tots els pollets. Mentre quedi algun poll al niu, el pare i la mare han de compatibilitzar la feina de continuar alimentant els que queden al niu amb la feina de vigilar i alimentar els que ja l'han abandonat. Els primers dies fora de la caixa niu, els pollets continuen depenent de forma gairebé absoluta dels pares. A partir del tercer o quart dia, els pares comencen a deixar-los sols breus espais de temps. Aquest extrem l'he pogut deduir a partir del que ha passat al final de la segona posta. Des que el darrer pollet de la segona posta va abandonar el niu, el mascle es va dedicar a netejar-lo (treure excrements) i va començar a aportar materials, que se sumen als que ja hi havien, per construir-ne un altre. En aquests tres dies, la femella no va fer acte de presència. Al quart dia, la femella apareix però en un espai de temps molt breu. El cinquè dia, la femella ja dedica una mica de temps a aportar materials al niu i, en un moment donat, apareix acompanyada d'un dels pollets. Després d'això, la femella abandona el niu i no torna a aparèixer fins l'endemà. En el dies posteriors, la presència de la femella en tasques de rehabilitació del niu va en augment. De tot plegat, dedueixo que a mesura que passen els dies, el polls necessiten menys atencions i la femella els va abandonant de forma progressiva. Durant aquests dies, els pares els ensenyen tot el que els permetrà ser autònoms. En aquest sentit, he pogut comprovar com els pares els condueixen als llocs on poden obtenir menjar. Els enregistraments que figuren a la dreta d'aquesta pàgina són exemples d'aquest fet.

Imatges d'un pollet que fa pocs dies que acaba d'abandonar el niu. Les imatges van ser obtingudes a primera hora del matí. Es probable que hagués passat la nit en l'arbust on apareix.

Fora del niu, una vegada ha passat el període de 5 a 10 dies que els pares els cuiden i els ensenyen a procurar-se aliment, els pollets tenen una esperança de vida molt petita. Aquesta afirmació no es basa en cap estudi ni recerca, és un raonament producte de la lògica. Al jardí on s'ha fet aquest treball hi ha dues parelles reproductores de pardal comú i 10 parelles de pardal xarrrec. La parella estudiada ha criat amb éxit, des de mitjans del mes d'abril fins a finals del més d'agost, un total de 12 pollets. L'altra parella de pardals comuns que habitava la caixa niu anomenada caixa"NO", va fer quatre postes i, en el mateix període, va criar amb èxit entre 15 i 20 pollets. És a dir, aquest any, el nombre de pardals comuns s'ha multiplicat per vuit. Si tots els pollets aconseguissin arribar a l'edat adulta i tenint en compte que almenys fa 15 anys que hi ha caixes niu al jardi, això voldria dir que la població de pardals seria tant gran que es menjarien totes les collites de cereal i constituirien un problema molt seriòs per l'agricultura. Extrapolant aquests resultats a nivell mundial, voldria dir que la població mundial de pardals comuns es multiplicaria per 5, 6, 7 o 8 cada any. No existeix cap espècie animal que tingui aquest ritme de creixement anual. Per contra, els darrers estudis afirmen que la població mundial de pardal comú està disminuint, sobretot a les ciutats. Això significa que són molt pocs els que arriben a l'edat adulta i es considera que són adults quan tenen un any de vida. Per tant, es produeix una gran mortaldat de pollets. No en sabem les causes però podem pensar en depredadors nocturns com el gamarús i l'òliva, diürns com el xoriguer, l'esparver i el falcó; la climatologia (quan arriben les primeres freds) i la falta de menjar en el període invernal. En tot cas, aquest pot ser el tema per un altre treball.