Les caixes Niu

A continuació exposo les idees i consideracions que han influït en el disseny de les caixes niu:

•Vaig decidir que les caixes les construiria amb materials naturals. Ja que aquest tipus d’au utilitza materials presents a la natura per a construir els seus nius, em va semblar lògic utilitzar aquests materials. Per construir l’estructura de la caixa he utilitzat fusta. La que tenia més a mà, i que es troba present a l’entorn natural on estan ubicades les caixes, és el pi blanc o pi bord (Pinus halepensis). També vaig utilitzar la fusta d’avet (Abies alba) malgrat que aquest no es troba en l’entorn però els palets dels que en vaig obtenir la fusta, n’estaven fets.

•Em vaig proposar per motius econòmics i de sostenibilitat, reutilitzar materials. En el cas de la fusta, disposava de palets que estaven fets de pi i d’avet. Vaig utilitzar la fusta d’aquells palets que no havien estat tractats ni amb pintura ni amb vernís.

•Em vaig fixar com a objectiu que la càmera havia d’interferir el mínim possible en el comportament de les aus. En conseqüència, com més aïllada estigués la càmera del niu, millor. Seguint la lògica d’aquest raonament vaig decidir que la caixa niu hauria de tenir dos habitacles: un pel niu i un altre per la càmera. Tenint en compte la forma del niu d’aquesta espècie i considerant els possibles angles de visió del seu interior, vaig arribar a la conclussió que la càmera s’havia de col•locar a la part superior de la caixa. Per tant, la disposició dels dos habitacles havia de der la següent: a la part superior, l’habitacle de la càmera i a la part inferior, l’habitacle pel niu.•Les dimensions de cadascun d’aquests habitacles estan determinades per l’ús a què es destinin però el criteri prioritari va ser que aquestes permetessin allotjar-hi una parella reproductora i que aquesta pugués construir-hi el seu niu. Per tant, una vegada esbrinades les mides del niu que construeix el pardal comú, vaig fer que les caixes tinguessin les dimensions adients per poder-lo allotjar.

•L’habitacle destinat a contenir la càmera (situat a la part superior) és tancat per protegir-la de les inclemències meteorològiques i de l’entrada d’objectes estranys i/o animals que hi busquin refugi al seu interior però s’hi hauria de poder tenir accés per fer els connexionaments del cable i poder manipular la càmera en cas que fos necessari. Això em va obligar a posar-hi una porta i davant de les diferents opcions, em vaig decidir per l’opció de la frontissa de metall i una tanca de baldó. Aquest habitacle te dos orificis: el primer està situat al terra ( comunica els dos habitacles ) perquè, a través seu, amb la càmera es pugui observar el que succeeix a l’interior del niu. L’altre orifici està situat en una de les parets i serveix perquè el cable de connexionament que comunica la càmera amb l’ordinador hi tingui accés. Les dimensions de cada orifici estan determinats per la funció que realitzen. La mida de l’orifici de la càmera depèn de la mida de l’òptica que tingui però, com a criteri, vaig decidir que havia de ser el més petit possible ja que això contribueix a que aquesta passi desapercebuda. El valor del diàmetre del forat oscil·la en 15 i 25 mil•límetres. Cal tenir en compte que la mecanització d’aquest orifici es va fer amb una broca de pala de 13 mm de diàmetre però l’ajust final es va fer amb una raspa rodona que li va incrementar el valor final. La mida de l’orifici que permet que el cable de comunicació (un prolongador USB) entri a l’habitacle de la càmera depèn del diàmetre del cable i oscil·la entre els 3 i 5 mil·límetres de diàmetre.

•L’habitacle destinat al niu (situat a la part inferior) també està tancat per protegir les aus de les inclemències meteorològiques i de possibles depredadors. Aquest habitacle disposa d’una porta per poder tenir-hi accés. Aquesta accessibilitat m’ha permès fer proves amb la càmera ( d’enfocament, de detecció de moviment ) i poder accedir a manipular el niu ( eliminar algunes herbes que impedien una correcta visió amb la càmera del seu interior) i el seu contingut ( manipular els ous i els polls). També m’ha permès, en el cas de les caixes niu que es troben als balcons, la visió directe de l’interior del niu. Aquest habitacle disposa d’un orifici d’entrada d’un tamany proporcional a les mides del pardal. Aquest orifici te un diàmetre de 35 mil·límetres i està situat a la part frontal de la caixa a una alçada entre els 15 i els 17 centímetres de la base. Després de consultar altres projectes, vaig arribar a la conclussió que les mides dels orificis d’entrada per aquesta espècie, oscil·laven entre els 25 i els 35 mil·límetres de diàmetre.

Aquest habitacle te una altra obertura per aconseguir que la llum natural il·lumini l’interior del niu. Aquesta il·luminació es necessària per poder obtenir imatges de bona qualitat i en color, amb les càmeres. Aquest és un aspecte que al principi em va crear molts dubtes. Les caixes niu que jo havia vist fins aquell moment no tenien obertura per la il·luminació i això em va fer dubtar si els futurs ocupants aceptarien aquesta novetat. Vaig decidir que aquesta obertura estaria tancada amb un material translúcid (polietilè de baixa densitat) i que tindria una superfície al voltant dels 12-18 cm2, superfície que, després de fer vàries proves amb diferents nivells d’il·luminació en dies assolellats i ennuvolats, vaig considerar adient. L’obertura per la il·luminació està situada en una de les parets laterals a una alçada similar a la de l’orifici d’entrada al niu.